Unit 2 Resilience and Resistance – Resilience in the Oromo Culture
Time Frame
- 2 class periods
Materials
- Green Card Entrepreneur Voices – Tashitaa Tufaa’s video
- Appendix: Student Handouts
- Oromo lesson slides
Connection to the 7 Cs of Ethnic Studies
- Center: centering the Oromo indigenous culture of helping each other
Instructions
Day 1 Warm-Up Question
- Think about a time someone helped you without you asking. What did they do? How did it make you feel? Write two to three sentences or draw a picture.
Ignite
- Ask students the following questions. (Students can answer in English or a heritage language. They can also draw their answer, if they’d like.)
- What do you think culture means? If it helps, you can describe our classroom culture, our school culture, your family or community’s culture, our culture in America, etc.
- What do you think resilience means?
- Have students share their answers.
Chunk 1
- Give a student-friendly definition of culture and resilience.
- Provide the lesson on Oromo culture below.
The Oromo Culture of Helping Each Other
- Jiga is when people come together to help each other with work. Everyone shares the effort so no one has to do it alone.
- The focus is on teamwork and shared responsibility.
- Qabo is when people quickly show up to help someone they care about who is in trouble, without needing to be asked.
- The focus is on community being there whenever it’s needed.
- Afoosha is when a group of people regularly support each other, especially during emergencies, by sharing money or resources.
- The focus is on financial and social support.
Chunk 2
- Give a scenario of a student at school who recently traveled from Ethiopia to the US. Ask the following questions:
- What challenges do you think this student would have with class, lunch, friends, and recess? (Expected answers include the language barrier, not knowing where to go for class/lunch/recess, and difficulty making friends.)
- Knowing what our school is like, how do you think students would react to their new classmate? What kind of help do you think the teacher and school would provide?
- Given our lesson on Oromo culture, would our response be the same as that culture’s, or different?
- Jiga: Who would be responsible for helping the new student get to classes? Learn English? Get resources for the family?
- Qabo: Do you think our school is ready to help this student in their time of transition?
- Afoosha: What role can our school play in providing this student and their family with resources and support to help them transition to a new country?
Exit Ticket
- Name one of the three Oromo cultural values we learned today (Jiga, Qabo, or Afoosha) and explain what it means in your own words.
- The value I remember is ___. It means ___.
Day 2 Warm-Up Question
- Think about Tashitaa’s story. What is one challenge he faced when he arrived in the USA? How do you think the Oromo cultural values could have helped him? Write one to two sentences.
Chew
- Watch Tashitaa Tufaa’s video
- Turn and Talk, sharing with a partner:
- What Oromo culture did Tashitaa mention?
- How did he use his Oromo cultural upbringing to persevere when he was learning English, working multiple jobs, and starting his own business?
- In small groups or with a partner, fill out the Student Worksheet (see attachment/appendix 2) with suggestions for what community help could have looked like for Tashitaa if the Oromo cultural system had been centered when he arrived in the USA. Refer to the slides from this lesson. If needed, you can refer to the handout “Why Is Oromo Culture Important?” (attachment/appendix 1).
Review
- Have students summarize what the Oromo culture means to them. How could we use aspects of Oromo culture and justice systems in our classrooms, schools, and society?
- Ask students how their family is the same or different from the Oromo culture when it comes to responsibility for caring about the needs of others.
Exit Ticket
- One Oromo cultural value I want to bring into my school or community is ___ because ___.
Multilingual and ELL Support
- Provide visuals (see slides/attachments).
- Provide sentence stems for written work and verbal share-outs / small group discussions.
- Provide captions for the video.
- Provide Tashitaa’s text in students’ home language, if needed.
Vocabulary and Definitions
- Culture: A reflection of how people live and exist as a community or nation. Culture includes many parts of life, such as politics (how people are governed), religion (belief systems), traditions (customs and practices), and the economy (how people work and support themselves).
- Resilience: The ability to keep going and not give up when things get hard.
- Guuza/Jiga (JEE-guh): When people come together to help each other with work. Everyone shares the effort, so no one has to do it alone. The focus is on teamwork and shared responsibility.
- Qabo (KAH-boh): When people quickly show up to help someone they care about who is in trouble, without needing to be asked. The focus is on the community being there whenever you need it.
- Afoosha (ah-FOO-shah): When a group of people regularly support each other, especially during emergencies, by sharing money or resources. The focus is on financial and social support.
Resource List
- Oromo images https://docs.google.com/presentation/d/1K4aniJlR0OMvZZkDZT-LIHKTRxnoBA5Ah09EV0Tb758/edit
- Liberated Ethnic Studies Model Curriculum Values and Principles (7 Cs) https://drive.google.com/file/d/1cGOs7rsY9wT2qI-yIQh5dye8snRjGYxr/view
Appendix 1: Why Is Oromo Culture Important? (Student Handout)
What Is Culture?
Culture is a reflection of how people live and exist as a community or nation. Each person and every group of people has their own culture that guides their daily life. Culture includes many parts of life, such as politics (how people are governed), religion (belief systems), traditions (customs and practices), and the economy (how people work and support themselves).
Culture can be seen in how people dress, how they help each other, how they celebrate weddings, and how they express sadness and joy. In simple terms, culture is the way people live their lives and support one another. It acts like a mirror, reflecting who people are and how they live.
What Is Oromo Culture?
The Oromo people, like all groups, have their own unique culture that shapes their daily lives. This culture influences how they think, act, and interact with others. Oromo culture includes many traditions, such as festivals, marriage practices, systems of helping each other, and ways of resolving conflict. These cultural practices guide how people live and support one another in their communities.
Oromo Culture of Helping Each Other
Helping one another is a very important part of Oromo culture. People support each other and stand together during times of need. There are several ways this support happens in everyday life.
One way is Jiga. This is when people come together to do work as a group. For example, people may farm together or help each other build something. This shows the importance of teamwork and shared responsibility, where no one has to do everything alone.
Another way is Qabo. This is when people quickly help someone they care about when they are in trouble, even if that person did not ask for help. This shows that the community is always ready to support its members when they are in need.
A third way is Afoosha. This is a system where a group of people regularly support each other, especially during important events or emergencies, by sharing money or resources. This provides both financial and social support and ensures that people are not alone during difficult times.
Conclusion of Oromo Culture
Oromo culture is deeply rooted in the community and serves as a system for organizing daily life. It is built on strong values of mutual responsibility and support. People help one another not just occasionally, but as an expected part of life.
Appendix 2: Using Oromo Culture (Student Worksheet)
Work with a partner or small group. Use the teacher’s slides and our discussions about Jiga, Qabo, and Afoosha to help you answer the questions below. You can also refer to the “Why Is Oromo Culture Important?” handout.
Part 1: Understanding the Situation
What challenges did Tashitaa face when he came to the USA?
Part 2: Applying Oromo Culture
How could the community have come together to help Tashitaa using Jiga (working together), Qabo (helping without being asked), and Afoosha (providing financial and social support)?
Part 3: Symbolism of Resilience in Oromo Culture
Draw various ways the community came together to support Tashitaa using Oromo cultural values and resilience.
2 Kawm Txog: Kev Muaj Peev Xwm thiab Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam – Hmoob Kev Muaj Peev Xwm thiab Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam
Sij Hawm Qhia
- 1–2 hnub thaum chav kawm sib ntsib
Cov Khoom Siv
- Daim ntawv qhia txog Hmoob Cov Nom Tswv
- Green Card Entrepreneur Voices – Bo Thao-Urabe’s story
- Hmoob Khw Tshav Puam Qub thiab Hmoob Tshav Puam Tshiab (Zos Hmoob) images
Connections to the 7 Cs of Ethnic Studies
- Ua kev zoo siab: siv cov dab neeg Hmoob thiab pej xeem Hmoob cov dab neeg los piav dab neeg
- Kev tsis yooj yim: nkag siab tias pej xeem Hmoob thiab koom haum tau txhawb lawv lub zej zog li cas rau sab kev tawm suab, kev tawm tswv yim, thiab kev kho siab kho ntsws
Txheej Txheem Qhia
Taw: Cov qauv rau Kev Ua Tau Zoo/Kev Vam Meej
- Tso ib daim duab khw tshav puam qub los sis tshiab hauv St. Paul, Minnesota
- Thaum cov tub ntxhais kawm saib daim duab, nug lawv tias:
- Thaum cov Hmoob tawg rog tuaj txog hauv Asmesliskas, lawv nqa tsis tau dab tsi tuaj nrog lawv, tsuas yog nqa tau cov khaub ncaws lawv muaj thiab tej lub twj taig xwb. Saib daim duab khw tshav puam uas muag ntau yam thiab muaj neeg coob coob no, xav seb yuav tsum muaj yam dab tsi thiaj li yuav pab tau kom hais neeg ciaj sia thiab vam meej.
Tig thiab Tham
Hais kom cov tub ntxhais nrog tus khub ntawm ib sab tawm peb lub tswm yim (kev muaj peev xwm, kev rau siab ua hauj lwm, lwm yam ntxiv) uas lawv yuav tsum muaj thiaj li ciaj sia thiab qhib tau ib lub khw li daim duab, yog tias lawv tau tsiv mus nyob ib lub teb chaws tshiab uas lawv tsis paub cov lus hais ntawd thiab tsis muaj nyiaj.
- Hais kom ob peb tug tub ntxhais kawm qhia lawv cov tswv yim rau sawv daws.
Phua: Kev Muaj Peev Xwm
Lees paub: No yog ib qhov kev taug rau coob tus Hmoob Meskas. Lwm cov Hmoob dab neeg/kev taug kuj txwv cov Hmoob Meskas, xws li cov Hmoob Suav, Hmoob Nplog, Hmoob Nyab Laj, thiab lwm haiv neeg. Tej zaum ib txhia kuj tau tawm tsam/ koom tes nrog cov Nyab Laj Liab los sis cov tub rog Nplog kom lawv muaj sia nyob los sis yeej txaus siab koom nrog lawv. Ib yam li ntawd, txhua txhua tus Hmoob tsis taug txoj kev ua neeg tawg rog los sis tuaj nyob Asmesliskas; coob tus kuj txiav txim siab nyob Nplog Teb thiab Thaib Teb; ib txhia khiav mus nyob lwm cov teb chaws thoob lub ntiaj teb no. Kev kawm hnub no yuav kawm txog cov dab neeg/ kev taug ntawm cov Hmoob Meskas.
Qhia: Hmoob yog ib haiv neeg pawg tsawg nyob hauv Suav Teb tuaj. Hauv keeb kwm ntau xyoo dhau los, cov neeg Suav thiab Hmoob tau sib ntaus sib tua txeeb av thiab peev txheej. Thaum kawg, Hmoob tsiv Suav Teb los mus nyob Sov Choj/ Sab Qab Teb Chaws Esxias. Hauv Nplog Teb, Meskas CIA tuaj rub Hmoob mus pab tua cov Nyab Laj Liab thiab cov tub rog Nplog thaum muaj Kob Tsov Rog Qab Rooj/Kob Tsov Rog Zais. Hmoob raug xaiv thiab rub mus ua tub rog vim lawv paub thaj av zoo; coob tus mus ua tub rog vim kom tsis txom nyem/muaj sia thaum lub sij hawm ua tsov rog. Thaum Asmesliskas khiav tawm tsis tua Kob Tsov Rog Nyab Laj, lawv kuj tso cov Hmoob tseg hauv Nplog Teb. Cov Hmoob tau ntsim kev tsim txom thiab raug cov tub rog Nplog tua; lawv yuav tsum tau tiv thaiv lawv tus kheej hauv tej hav zoov hauv Nplog Teb.
Txoj kev khiav hla tus Dej Nab Khoom los rau Thaib Teb yog ib txoj kev qhia tias Hmoob muaj peev xwm. Cov Hmoob yuav tsum tau nkaum hauv hav zoov, nrhiav zaub mov noj, khiav ua ib pawg, thiab feem ntau ces khiav thaum tsaus ntuj kom dim cov tub rog Nplog. Lub sij hawm thaum lawv khiav ces ib txhia yuav tau tso tseg lawv tej khoom, ib txhia yuav tau tso lawv tseg neeg tseg, ib co yuav tsum tau ev cov laus, ib co me nyuam quaj taug raug noj tshuaj yeeb kom txhob quaj kom ntsiag nto thaum yeeb ncuab nyob ze, thiab ib co me nyuam tau tuag vim noj yeeb ntau dhau lawm los sis txhaum yeeb. Hmoob lub siab tawv thiab lub cev peem tiag tiag lawv thiaj los txog tus dej, thiab hla daj mus rau Thaib Teb kom muaj kev ywj pheej. (Ntaub Ntawv Keeb Kwm Background Information)
- Kev muaj peev xwm yog ib yam los pab tus kheej kom peem kom dhau lub sij hawm nyuaj
- Nug cov tub ntxhais: Ib yam piv txwv tias Hmoob muaj peev xwm yog dab tsi?
- Cov Hmoob yauv tau nkaum, khiav thaum tsaus ntuj, thiab saib xyuas txhua tus zoo zoo kom mus txog tus Dej Nab Khoom.
Phua: Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam thiab Fwj Chim
Dhau ntawm keeb kwm los mus rau lub zej zog, ces qhia txog Hmoob kev sib txheeb thiab kev nom tswv. Qhia tias Minnesota yog vaj yog tsev rau ntau tshaj 90,000 tus Hmoob, uas St. Paul yog lub nroog muaj neeg nyob ntau tshaj plaws hauv Asmesliskas.
Lub zog ntawm Kab Lis Kev Cai
- Qhia tias kev sib txheeb/tsev kwv tij (clan system) yog ib yam muaj zog rau Hmoob. Siv ib pab pawg los piv txwv qhia txog qhov kev sib txheeb; piv txwv tias yog koj ib tug phooj ywg xav pib ib lub lag luam, ces txhua tus phooj ywg txhawb nws.
- Tig thiab Tham: Leej twg yog ib feem hauv koj tsev kwv tij, los sis “pab pawg”, los sis cov neeg uas koj ntseeg thiab tso siab tau?
- Txuas rau Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam: Qhia rau cov tub ntxhais tias kev tiv thaiv/tawm tsam tsis yog yuav sib ntaus/sib tua tas li, nws kuj txhais tau tias rub yus tsev neeg/ tsev kwv tij los sis lub zej zog los ua ke kom muaj suab thiab tau txais kev ncaj ncees.
Kev Nom Tswv
- Tau ntau xyoo, lub zej zog Hmoob hauv MN tsis muaj leej twg sawv cev hauv nroog los sis hauv tsoom fwv Meskas uas nkag siab txog lawv li keeb kwm thiab kab lis kev cai. Hmoob tsis muaj ib tug nom tswv sawv cev rau lawv ua ntej Mim Muas (Mee Moua) los khiav ua hauj lwm hauv tsoom fwv thaum 2002. Mim Muas yog thawj tug Hmoob raug xaiv los yog ib tug sawv cev rau lub xeev MN.
- Tsis yog tias nws siv nws lub suab los txhawb Hmoob xwb, nws yog ib tug qauv qhib tau qhov rooj rau Foom Hawj thiab lwm tus taug nws txog lwg, txhawb siab rau cov Hmoob Meskas kom nyiam txog kev khiav ua nom ua tswv.
Zom: Bo Thao-Urabe zaj dab neeg
- Muab ib ntu dab neeg ntawm “Bo Thao-Urabe” los ntawm Green Card Entrepreneur Voices, nploog 11–12 los rau cov tub ntxhais.
- Hais kom cov tub ntxhais nyeem zaj dab neeg txog Bo lub neej uas tau tsim tej kev zoo
Pab Pawg Sib Tham/Sib Qhia Tswv Yim
- Nqe Lus thiab Rov Qhia Dua: Ib tug khub nyeem zaj dab neeg; ib tug khub siv 5 lo lus los rov qhia zaj dab neeg dua. Thaum nyeem txog ib nrab, ces ob leeg sib hloov.
- Tham thiab tshuaj xyuas:
- Rov nco thiab tham txog: Bo tau ntsib tej kev nyuaj dab tsi thaum nws tseem yau?
- Kab lus pib: Bo tau ntsib ____./ In yam kev nyuaj Bo tau ntsib yog_____.
- Lub tswv yim: Bo siv nws kev peev xwm los pab nws pib nws cov hauj lwm?
- Kab lub pib: Bo siv nws kev peev xwm los ntawm ______. Qhov no pab nws vim ________.
- Txuas: Bo zaj dab neeg qhia txog kev tiv thaiv/kev tawm tsam li cas, xws li thaum nws siv nws lub fwj chim los tsim tej kev zoo rau lwm tus?
- Kab lus pib: Nws cov hauj lwm tau tsim kev hloov pauv rau lub zej zog los ntawm ____.
- Rov nco thiab tham txog: Bo tau ntsib tej kev nyuaj dab tsi thaum nws tseem yau?
Kawm Ntxiv: Daim ntawv qhia txog Hmoob Cov Nom Tswv
- Sau Hmoob nom tswv npe; hais cov tub ntxhais xaiv ib tug los tshawb fawb thiab sau txog rau ib daim ntawv.
- Piv txwv: Nkauj Lig Hawj (Kaohly Her), Fwm Lis (Fue Lee), Ntses Xyooj (Jay Xiong), Nelsie Yaj (Nelsie Yang), Samantha Vaj (Samantha Vang), Maiv Xyooj (Mai Xiong), Susan Pha, etc.
- Saib daim ntawv sau.
Saib Dua: Daim Pib Tawm
Hais kom cov tub ntxhais sau rau kab lus no kom meej/kom yog: “Zej zog Hmoob sib koom tes ua ke thiab siv _______ los tawm tsam __________, thiab tsim tau kev hloov los ntawm ______.”
Kev Pab Cov Tub Ntxhais Hais Ntau Hom Lus thiab Kawm Lus Askiv
- Siv ib daim ntawv teev/sau txog cov nom tswv Hmoob.
- Muab cov kab lus pib los pab cov tub ntxhais teb nus lug:
- Ib qho qauv zoo ib tug neeg yuav tsum muaj yog ____ vim _____.
- Kuv pom tias ____.
- Kuv ntseeg tias Hmoob Hnub tseem ceeb/ tsis tseem ceeb vim _____.
- Kuv xav tias tej zaum coob tus Hmoob nyiam khiav ua nom ua tswv vim _____.
- Peb ua kev zoo siab rau ___ vim ___./ Peb tib ___ vim ___.
Ntsiab Lus thiab Txhais Li Cas
- System: ib qho txheej txeem qhia tias yuav ua li cas vim yeej ua tseg li ntawd los thiaj ua hauj lwm zoo
- Kev peev xwm: muaj cuab kav sawv thiab peem kom dhau tej kev nyuaj/ sij haum nyuaj
- Tsev Kwv Tij: ib tsev neeg loj uas muaj sib txheeb los ntawm lub xeem thiab poj koob yawm txwv
- Kev hloov pauv: txoj kev uas hloov/ras ua yam tshiab
- Tus neeg ua nom tswv: ib tug neeg uas raug xaiv tsa los khiav hauj lwm hauv tsoom fwv thiab xaiv cai los rau lub nroog, lub xeev, los sis lub teb chaws
- Tus neeg ua lag luam: ib tug neeg uas pib thiab khiav nws lub lag luam/ hauj lwm los pab lwm tus daws teeb meem los sis tsim tej khoom/kev pab cuam rau neeg siv
Teev Cov Khoom Siv
- Green Card Entrepreneur Voices – Bo Thao-Urabe zaj dab neeg story
- Hmoob Khw Tshav Puam Qub thiab Hmoob Tshav Puam Tshiab (Zos Hmoob) cov duab (images)
- Kob Tsov Rog Qab Rooj/Kob Tsov Rog Zais hauv Nplog Teb www.cvmuseum.com/explore/the-secret-war
- Liberated Ethnic Studies Model Curriculum Values and Principles (7 Cs) https://drive.google.com/file/d/1cGOs7rsY9wT2qI-yIQh5dye8snRjGYxr/view
Daim Ntawv Qhia Txog Hmoob Cov Nom Tswv
Kev qhia yuav ua li cas: Xaiv ib tug nom tswv Hmoob uas khiav hauj lwm hauv tsoom fwv tam sim no los sis yav dhau los (Mim Muas, Foom hawj, Samantha Vaj, Tub Xyooj, Ntses Xyooj, Maiv Xyooj, lwm tus) los tshawb fawb txog. Kos nws daim duab hauv lub thawv. Siv cov ntaub ntawv muaj tseeb los sau teb cov lus nug hauv qab!
Cov Lub Muaj Tseeb:
Tus neeg nom tswv lub npe:__________________________________________
Muaj tsawg xyoo thiab xyoo raug xaiv ua hauj lwm: __________________
_______________________________________________________________________
Nroog thiab xeev nws nyob: __________________________________________
Ua hauj lwm dab tsi: __________________________________________________
Nws saib xyuas thaj cheeb tsam twg/lub nroog twg: __________________
________________________________________________________________________
Nyob pab pawg/tog nom tswv twg:_______________________________________
Txog nws tus kheej:
Nws yug qhov twg? ________________________________________________________________________________________________________
Nws mus kawm ntawv lub tsev kawm ntawv twg? ________________________________________________________________________________________________________
Nws ua hauj lwm dab tsi ua ntej nws raug xaiv los ua ib tug nom tswv? ________________________________________________________________________________________________________
Vim li cas nws txiav txim siab khiav ua hauj lwm rau tsoom fwv? ________________________________________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________________________
Nws Kub Siab Rau Dab Tsi:
2 los sis 3 yam teeb meem tseem ceeb uas ib tug neeg khiav ua nom tswv xav kho/hloov pauv/ntseeg yog dab tsi?
Teeb meem/ ntseeg/ yam 1: ________________________________________________________________________________________________________
Teeb meem/ntseeg/yam 2: ________________________________________________________________________________________________________
Teeb meem/ntseeg/ yam 3: ________________________________________________________________________________________________________
Sau txog ib los sis ob txoj cai/hauj lwm/tswv yim uas nws tau pab tsim los sis kos npe pom zoo thaum nws tseem ua hauj lwm hauv tsoom fwv.
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Kev Cuam Tshuam:
Tus neeg nom tswv no tau pab los sis siv nws lub suab los txhawb Hmoob Meskas li cas? Sau ib yam muaj tiag ua piv txwv.
________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Kev Xav Txog:
Vim li cas ho tseem ceeb rau Hmoob Meskas raug xaiv los yog ib tug sau kev cai thiab ua nom tswv/thawj coj hauv tsoom fwv? ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
Yuunitii 2ffa: Dandamannaa fii Falmaa – Dandamannaa Aadaa Oromoo Kessatti
Yeroo Murtaa’e
- Kutaa barnootaa lama kessatti
Meeshaalee Barnootaa
- Green Card Entrepreneur Voices – Vidiyoo Tashitaa Tufaa
- Dabalee: Hojjii Barattootaf
- Isilaayidota Barnoota Oromoo
Connection to the 7 Cs of Ethnic Studies
- Center: Aadaa Oromoo keessaa wal gargaaruu irratti xiyyeeffachuun
Qajeelfamoota:
Guyyaa 1ffa Gaafii Jalqabaa:
- Yeroo namni tokko oso ati hin gaafanne si gargaaree yaadi. Maal si godhe? Himaa lama yookan sadii barreesii yookan suura kaasi.
Ignite (Kakaasuu)
- Gaafii lama kannen barattoota itti gaafadhu. Baratootan afaanii ka fedhaanitti deebii kennu ni danda’an. Suura kaasulee ni danda’an.
- Aadaa jechuu maali? Yoo barbaaddan, aadaa kutaa keenya kessa, mana barumsa keenya, yookan aadaa maatii kee yookan aadaa hawaasa kee yookan aadaa Amerikaa ibsu ni dandeettan.
- Dandamannaa jechuu maali?
- Barattoonnii deebii isaani wal haa qoodan
Chunk 1 (Qindeessuu 1)
- Barattootaf haala salphaatiin hiika aadaa fii dandamannaa itti kenni
- Barnoota aadaa Oromoo armaan gaditti dhiheessii
Aadaa Oromoo wal gargaaruu
- Jiga – Yeroo namni walitti dhufanii hojjii waliin wal gargaaruuf, akka nama tokko kophaa isaati hin rakkanneef, namni carraqqii isaani wal qoodaan.
- Xiyyeeffannaan itti gaafatamummaa wal qoodu irra.
- Qabo – Yeroo namni dafeeti nama jaallatan deeggaruu, gaafachuu malee.
- Xiyyeeffannaan hawaasni yeroo barbaachisa hundatti achitti argamudha
- Afoosha – Yeroo namni yeroo hundaattin wal deggaaruu, yero rakkina kessaa, malaqaa yookan qabeenya waliin wal gargaaruu.
- Xiyyeeffannaan deeggarsa maallaqaa fi hawaasummaa.
Chunk 2 (Qindeessuu 2)
- Fakkeenyaa barata ka Itophiiya irra dhufee gara Amerikaattii kenni. Gaafii armaan gaditti gaafadhu:
- Barata kun kuta, hiriiyaa, yeroo taphaa fii yeroo laaqana akkamitti isaaf jabaata? (Deebiiwwan eegaman: rakkoo afaanii, kutaa yookan laaqana yookan boqoonaa akkatti deeman beekuu dhabuu, fii hiriiya arkachuu dhabuu.)
- Mana barumsaa keenya beekudhan, barattoota barata haaraa kun akkamitti isa simaatan? Barsiisaan fii mana barumsa isa akkam gargaaran?
- Aadaa Oromoo irra waan baraannee, deebii keenya aadaa sanaa wajjin tokko ta’aa, moo adda ta’a?
- Jiga: Barata haaraa kun kutaalee itti dhaquu, afaan Ingliifaa barachuu, fii maddaalee hawaasa maatii isaatif argachuu waliin eenyuu isa gargaara?
- Qabo: Mana barumsaa keenya barata kana yeroo ce’umsa isa kessaa isa gargaaru danda’a?
- Afoosha: Mana barumsaa keenya barata kun fii maatii isaaf ce’umsa biyya haaraa keessatti galuu akkamitti isa gargaara?
Gaafii Xumuraa
- Waa’ee Aadaa Oromoo waan baraannee har’a tokko irra (Jiga, Qabo, yookan Afoosha) armaan gaditti ibsi jechoota ofii keeti waliin.
Guyyaa 2ffa Gaafii Jalqabaa:
- Seenaa Tashitaa itti yaadaa. Qormaataa tokkoo Ameerikaatti dhufuu isa irra ibsi. Aadaa Jiga, Qabo yookan Afooshaa akka isa gargaaru danda’ama himaa tokko yookan lama waliin ibsi.
Chew (Xinxaluu)
- Vidiyoo kana ilaalaa: Seena Tashitaa Tufaa
- Barattoonni gaafii lamaan kana haa mari’ataan
- Tashitaa waa’ee aadaa Oromoo maal kaase?
- Osoo Afaan Ingilizii barachaa jiru, hojii adda adda hojjechuu fii daldala isa eegaluu, guddina aadaa Oromo kessa isaatii fayyadamuu akkamitti cichee?
- Gareewwan xixiqqoo kessatti yookan barataa tokkoo waliin, yoo sirna aadaa Oromoo yeroo inni Ameerikaatti ga’e giddu galeessa ta’ee jiratee, deeggarsa hawaasa isaaf maal akka fakkatu waraqaa hojjii kessa barreessaa. Yoo barbaachisaa ta’e, barreefama kun ilaali, “Why Is Oromo Culture Important?” (attachment/appendix 1).
Irra Deebi’u
- Barattoota aadaa Oromoo isaanif maal akka ta’e gabaabsanii haa ibsan. Qaamolee aada Oromoo sirna haqa, mana barumsaa fii hawaasa kessaa akkamitti fayyadamna?.
- Baratoonnii maatii isaani akka aadaa Oromoo waliin tokkoo ta’e yookan hin taanee waa’ee itti gaafatamummmaa hawaasa isaani gaafadhu.
Gaafii Xumuraa
- Waan aadaa Oromoo irra tokkoo ka hawaasa keetitti yookan mana barumsaa keetitti maal fiduu barbaddaan?
Deeggarsa Afaanii
- Mul’ata kennu (see slides/attachments).
- Jalqaboota himaa kennuu hojjii barreeffamaa fi ha’saauuf.
- Viidiyoof barreefama kennu
- Barrefamaa Tashitaa afaan baratootattin keenuu yoo barbaachisee
Jechootaa fi Hiika Isaanii
- Aadaa: Aadaan akkaataa jireenya namoonni fii waliin ta’an agarsiisa. Aadaan jirenya guyyaa guyyaa isaani ni qajeelcha. Aadaan qaamolee jireenya hedduu of kessaa qaba; mootummaa, amantii, duudha fi dinagdee ni jira.
- Dandamannaa: Yeroo rakkoon dhufu illee dandamatee itti fufuu fi abdii kutachuu dhiisu.
- Guuza/Jiga (JEE-guh): Yeroo namni walitti dhufanii hojjii waliin wal gargaaruuf, akka nama tokko kophaa isaati hin rakkanneef, namni carraqqii isaani wal qoodaan. Xiyyeeffannaan itti gaafatamummaa wal qoodu irra.
- Qabo (KAH-boh): Yeroo namni dafeeti nama jaallatan deeggaruu, gaafachuu malee. Xiyyeeffannaan hawaasni yeroo barbaachisa hundatti achitti argamudha
- Afoosha (ah-FOO-shah): Yeroo namni yeroo hundaattin wal deggaaruu, yero rakkina kessaa, malaqaa yookan qabeenya waliin wal gargaaruu. Xiyyeeffannaan deeggarsa maallaqaa fi hawaasummaa.
Tarree Maddalee Barnootaa
- Suuraa Oromoo https://docs.google.com/presentation/d/1K4aniJlR0OMvZZkDZT-LIHKTRxnoBA5Ah09EV0Tb758/edit
- Liberated Ethnic Studies Model Curriculum Values and Principles (7 Cs) https://drive.google.com/file/d/1cGOs7rsY9wT2qI-yIQh5dye8snRjGYxr/view
Dabalee 1: Aadaa Oromo maalif barbaachisa ta’e? (Hojjii Barattootaf)
Aadaan maali?
Aadaan akkaataa jireenya namoonni fii waliin ta’an agarsiisa. Namoota hunda fi gareen namoota hunda aadaa ofii isaani ni qaban. Aadaan jirenya guyyaa guyyaa isaani ni qajeelcha. Aadaan qaamolee jireenya hedduu of kessaa qaba; mootummaa, amantii, duudha fi dinagdee ni jira.
Aadaa nama uffata isaani, wal gargaaruu isaanii, cidha akkatti kabajan fii gadda fii gamachuu isaanii kessaa argamaa. Akka walii galaattii, aadaan akkaataa namoonnii itti jiraatanii fii akkaataa wal gargaaranidha. Aadaan eenyummaa isaanii fii jireenya isaanii ni agarsiisa.
Aadaa Oromoon Maali?
Ummannii Oromoo, akkuma ummata biraa hunda, aadaa isanii adda kan jireenya isaaniif guyyaa guyyaa barbaachisaa ta’e qabanii. Aadaan kun akkaataa isaanii, yaada isaani fii wal qunnammuu isanii dhiibbaa ni qaba. Aadaan Oromoo duudhaa fi goochaalee aadaa hedduu of kessaa qaba. Isaan kessaa ayyaanoota, sirna gaa’ilaa, wal gargaaru fii karaa rakkoo itti furan. Duudhaaleen aadaa kana akkaataa jireenyaa namoonni fii hawaasa isaani irrati ni qajeelfama.
Aadaa Oromoo Wal Gargaaruu
Wal gargaaruu aadaa Oromoo kessatti heddu barbaachisadha. Namoonni yeroo rakko kessatti wal ni gargaarani, wal ni dhabbatanii. Deggarsa kun jireenyaa guyyaa guyyaa kessatti haala adda addattin mul’atu ni danda’ama.
Karaan tokkoo Jigadhaa: Yeroo namni walitti dhufanii hojjii waliin wal gargaaruuf, akka nama tokko kophaa isaati hin rakkanneef, namni carraqqii isaani wal qoodaan.
Karaa biraatii Qabodhaa: Yeroo namni dafeeti nama jaallatan deeggaruu, gaafachuu malee. Hawaasni yeroo barbaachisa hundatti achitti argamudha
Karaa 3ffatti Afooshadhaa: Sirna kan namni yeroo hundaattin wal deggaaruu, yero rakkina kessaa, malaqaa yookan qabeenya waliin wal gargaaruu. Deeggarsa maallaqaa fi hawaasummaa ni kennama, akka namnii kophaa isaati hin rakkanneef.
Xumura Aadaa Oromoo
Aadaa Oromoon jireenya ummata Oromoof baa’yee barbaachisadha. Aadaan Oromoo wal gargaaruu fii itti gaafatamummaa irrati ijaarame. Namoonnii aadaa Oromoo keessatti jireenya guutuu isaanif wal gargaaran.
Dabalee 2: Aadaa Oromoo Fayyadamuu (Hojjii Barattootaf)
Hiriyaa yookaan garee xixiqqoo wajjin hojjedhaa. Gaaffiiwwan armaan gadii deebisuuf isilaayidota barsiisaa fii marii keenya waa’ee Jiga, Qaboo, fi Afooshaa fayyadamaa. Akkasumas waraqaa “Aadaan Oromoo Maaliif Barbaachisa?” ilaaluu ni dandettan.
Kutaa 1ffa: Haala hubachuu
Tashitaa yeroo USA dhufe qormaanni akkamii mudatee?
Kutaa 2ffa: Aadaa Oromoo Fayyadamuu
Hawaasni Jiga, Qabo fii Afoosha fayyadamuudhan akkamitti Tashitaa gargaaruu danda’an?
Kutaa 3ffa: Mallattoo dandamannaa Aadaa Oromoo Kessaa
Hawaasni qaamolee aadaa Oromoo fii dandamannaa fayyadamuudhan Tashitaa akka gargaaranii suuraa kaasaa.
2 Kawm Txog: Kev Muaj Peev Xwm thiab Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam – Hmoob Kev Muaj Peev Xwm thiab Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam
Sij Hawm Qhia
- 1–2 hnub thaum chav kawm sib ntsib
Cov Khoom Siv
- Green Card Entrepreneur Voices – Bo Thao-Urabe zaj dab neeg story thiab video
- Hmoob Khw Tshav Puam Qub thiab Hmoob Tshav Puam Tshiab (Zos Hmoob) images
- Daim ntawv Hmoob Kev Peev Xwm thiab Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam
- Daim ntawv taug kev saib duab worksheet
Connections to the 7 Cs of Ethnic Studies
- Ua kev zoo siab: siv cov dab neeg Hmoob thiab pej xeem Hmoob cov dab neeg los piav dab neeg
- Kev tsis yooj yim: nkag siab tias pej xeem Hmoob thiab koom haum tau txhawb lawv lub zej zog li cas rau sab kev tawm suab, kev tawm tswv yim, thiab kev kho siab kho ntsws
Txheej Txheem Qhia
Taw: Cov qauv rau Kev Ua Tau Zoo/Kev Vam Meej
- Tso ib daim duab khw tshav puam qub los sis tshiab hauv St. Paul, Minnesota
- Thaum cov tub ntxhais kawm saib daim duab, qhia lawv tias:
- The first Hmong refugees began arriving in MN in 1975. They first arrived with little money, no English, no credit history, and very little of value other than the clothes on their backs and small household items such as pots and pans. Experts predicted they would be dependent on welfare for generations. Today, the Hmong community contributes hundreds of millions of dollars to the economy in Minnesota, with large shopping centers such as Hmongtown Marketplace, Hmong Village, and lots of other Hmong-owned businesses, shops, and restaurants throughout the Twin Cities.
Tig thiab Tham
Hais kom cov tub ntxhais nrog tus khub ntawm ib sab tawm tswm yim tias ib lub zej zog yuav tsum muaj dab tsi thiaj li tiv dhau ib kob tsov rog, tsiv teb tsaws chaw mus rau ib lub teb chaws tshiab, thiab tsuas siv tsib caug xyoo los tsim tau lag luam ruaj khov ntawm tes los.
- Hais kom ob peb tug tub ntxhais kawm qhia lawv cov tswv yim rau sawv daws.
Phua: Kev Muaj Peev Xwm
Lees paub: No yog ib qhov kev taug rau coob tus Hmoob Meskas. Lwm cov Hmoob dab neeg/kev taug kuj txwv cov Hmoob Meskas, xws li cov Hmoob Suav, Hmoob Nplog, Hmoob Nyab Laj, thiab lwm haiv neeg. Tej zaum ib txhia kuj tau tawm tsam/ koom tes nrog cov Nyab Laj Liab los sis cov tub rog Nplog kom lawv muaj sia nyob los sis yeej txaus siab koom nrog lawv. Ib yam li ntawd, txhua txhua tus Hmoob tsis taug txoj kev ua neeg tawg rog los sis tuaj nyob Asmesliskas; coob tus kuj txiav txim siab nyob Nplog Teb thiab Thaib Teb; ib txhia khiav mus nyob lwm cov teb chaws thoob lub ntiaj teb no. Kev kawm hnub no yuav kawm txog cov dab neeg/ kev taug ntawm cov Hmoob Meskas.
Qhia: Hmoob yog ib haiv neeg pawg tsawg nyob hauv Suav Teb tuaj. Hauv keeb kwm ntau xyoo dhau los, cov neeg Suav thiab Hmoob tau sib ntaus sib tua txeeb av thiab peev txheej. Thaum kawg, Hmoob tsiv Suav Teb los mus nyob Sov Choj/ Sab Qab Teb Chaws Esxias. Hauv Nplog Teb, Meskas CIA tuaj rub Hmoob mus pab tua cov Nyab Laj Liab thiab cov tub rog Nplog thaum muaj Kob Tsov Rog Qab Rooj/Kob Tsov Rog Zais. Hmoob raug xaiv thiab rub mus ua tub rog vim lawv paub thaj av zoo; coob tus mus ua tub rog vim kom tsis txom nyem/muaj sia thaum lub sij hawm ua tsov rog. Thaum Asmesliskas khiav tawm tsis tua Kob Tsov Rog Nyab Laj, lawv kuj tso cov Hmoob tseg hauv Nplog Teb. Cov Hmoob tau ntsim kev tsim txom thiab raug cov tub rog Nplog tua; lawv yuav tsum tau tiv thaiv lawv tus kheej hauv tej hav zoov hauv Nplog Teb.
Txoj kev khiav hla tus Dej Nab Khoom los rau Thaib Teb yog ib txoj kev qhia tias Hmoob muaj peev xwm. Cov Hmoob yuav tsum tau nkaum hauv hav zoov, nrhiav zaub mov noj, khiav ua ib pawg, thiab feem ntau ces khiav thaum tsaus ntuj kom dim cov tub rog Nplog. Lub sij hawm thaum lawv khiav ces ib txhia yuav tau tso tseg lawv tej khoom, ib txhia yuav tau tso lawv tseg neeg tseg, ib co yuav tsum tau ev cov laus, ib co me nyuam quaj taug raug noj tshuaj yeeb kom txhob quaj kom ntsiag nto thaum yeeb ncuab nyob ze, thiab ib co me nyuam tau tuag vim noj yeeb ntau dhau lawm los sis txhaum yeeb. Hmoob lub siab tawv thiab lub cev peem tiag tiag lawv thiaj los txog tus dej, thiab hla daj mus rau Thaib Teb kom muaj kev ywj pheej. (Ntaub Ntawv Keeb Kwm Background Information)
- Kev muaj peev xwm yog ib yam los pab tus kheej kom peem kom dhau lub sij hawm nyuaj
- Nug cov tub ntxhais: Ib yam piv txwv tias Hmoob muaj peev xwm yog dab tsi?
- Cov Hmoob yauv tau nkaum, khiav thaum tsaus ntuj, thiab saib xyuas txhua tus zoo zoo kom mus txog tus Dej Nab Khoom.
Phua: Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam thiab Fwj Chim
Dhau ntawm keeb kwm los mus rau lub zej zog, ces qhia txog Hmoob kev sib txheeb thiab kev nom tswv. Qhia tias Minnesota yog vaj yog tsev rau ntau tshaj 90,000 tus Hmoob, uas St. Paul yog lub nroog muaj neeg nyob ntau tshaj plaws hauv Asmesliskas.
Lub zog ntawm Kab Lis Kev Cai
- Qhia tias kev sib txheeb/tsev kwv tij (clan system) yog ib yam muaj zog rau Hmoob. Siv ib pab pawg los piv txwv qhia txog qhov kev sib txheeb; piv txwv tias yog koj ib tug phooj ywg xav pib ib lub lag luam, ces txhua tus phooj ywg txhawb nws.
- Tig thiab Tham: Leej twg yog ib feem hauv koj tsev kwv tij, los sis “pab pawg”, los sis cov neeg uas koj ntseeg thiab tso siab tau?
- Txuas rau Kev Tiv Thaiv/Tawm Tsam: Qhia rau cov tub ntxhais tias kev tiv thaiv/tawm tsam tsis yog yuav sib ntaus/sib tua tas li, nws kuj txhais tau tias rub yus tsev neeg/ tsev kwv tij los sis lub zej zog los ua ke kom muaj suab thiab tau txais kev ncaj ncees.
Kev Nom Tswv
- Tau ntau xyoo, lub zej zog Hmoob hauv MN tsis muaj leej twg sawv cev hauv nroog los sis hauv tsoom fwv Meskas uas nkag siab txog lawv li keeb kwm thiab kab lis kev cai. Hmoob tsis muaj ib tug nom tswv sawv cev rau lawv ua ntej Mim Muas (Mee Moua) los khiav ua hauj lwm hauv tsoom fwv thaum 2002. Mim Muas yog thawj tug Hmoob raug xaiv los yog ib tug sawv cev rau lub xeev MN.
- Tsis yog tias nws siv nws lub suab los txhawb Hmoob xwb, nws yog ib tug qauv qhib tau qhov rooj rau Foom Hawj thiab lwm tus taug nws txog lwg, txhawb siab rau cov Hmoob Meskas kom nyiam txog kev khiav ua nom ua tswv.
Zom: Bo Thao-Urabe zaj dab neeg
- Saib daib yeeb yaj kiab “Bo Thao-Urabe” los ntawm Green Card Entrepreneur Voices,
Pab Pawg Sib Tham/Sib Qhia Tswv Yim
- Saib: Saib daim yeeb yaj kiab ua ke
- Sib tham: Bo zaj dab neeg Hmoob Meskas yog ib yam yuav ua kev zoo siab tau li cas? Dab tsi ua rau Bo muaj siab pab lwm tus? Bo xub yog ib tug neeg ua lag luam tau li cas, thiab nws tau ntsib tej teeb meem zoo li cas?
- Tshuaj xyuas kev muaj peev xw: Bo txoj kev peev xwm pab nws dhau los yog ib tug neeg vam meej rau kev ua lag luam li cas? Nws tau tawm tsam cov cai nom tswv tsim li cas?
Zom: Taug Kev Saib Duab
Los peb taug kev saib duab thiab tshuaj xyuas tej yam uas Hmoob Meskas tau peem dhau los. Yuav muaj plaub lub ntsiab lus/tswv yim qhia tias Hmoob tau muaj peev xwm thiab kev tiv thaiv, los ntawm kev siv lawv lub suab thiab tawm tsam kom muaj kev hloov pauv li lawv xav tau.
Tsim ib co ntawv rau txhua ntsiab lus/tswm yim hauv qab. Hais kom cov tub ntxhais ua ib pab pawg sib pab hloov nyeem cov ntawv thiab sau teb cov lus nug hauv daim ntawv txog lub ntsiab lus/tswv yim ntawd. Thaum xaus, kom tub ntxhais yuav teb cov lus nug nco txog kev kawm.
Tawm tsam rau Qub Tub Rog Hmoob cov Kev Pab Cuam (Kare11, Sahan Journal)
- System: Txawm tias cov tub rog Hmoob raug rub ua tub rog los ntawm Meskas CIA, nom tswv Meskas yeej tsis tau lees txais tias lawv yog tub rog Meskas thiab tsis tau txais kev pab cuam rau cov tub rog.
- Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam: Cov qub tub rog Hmoob tau koom nrog kev tawm tsam los tau ntau xyoo, tawm tsam hauv D.C., thiab tuaj yeem hnav khaub ncaws tub rog tawm rooj koom cov koob tsheej hauv xej zog kom pom tias Hmoob yeej tau ua tub rog rau Kob Tsov Rog Qab Rooj/ Kob Tsov Rog Zais.
- Kev Hloov Pauv: Tawm tias cov qub tub rog Hmoob tsis tau txais cov kev pab cuam li Asmesliskas cov tub rog los, Congress tsa ib txoj cai hu ua Hmong Veterans’ Naturalization Act of 2000, ua kom yooj yim zog rau cov qub tub rog Hmoob kom tau xeem xaj Meskas. Thaum 2026, MN yog thawj lub xeev tsa txoj cai uas lees thiab muab suab npe rau cov qub tub rog Hmoob uas tau tua Kob Tsov Rog Qab Rooj/ Kob Tsov Rog Zais hauv Nplog Teb.
Hmoob Hnub (Pioneer Press, NBC Bay Area)
- System: Hmoob tau tuaj nyob rau hauv California, Minnesota, thiab Wisconsin txij thaum 1975. Tiam sis, coob tus tsis pom Hmoob nyob hauv tsev kawm ntawv cov ntaub ntawv los sis lwm qhov hauv tsev kawm ntawv. Tsis tas li xwb, coob tus Meskas tseem tsis tau paub txog tias Hmoob yog leej twg thiab keeb kwm Hmoob, thiab coob tus tseem nug tias vim li cas cov Hmoob ho tuaj nyob hauv Asmesliskas.
- Kev Tiv Thaiv/Kev Tawm Tsam: Hmoob tiv thaiv/ tawm tsam rau lawv tus kheej thiab siv lawv lub suab kom tau kev ncaij ncees. Hmoob pib qhia lawv zaj dab neeg thiab qhia lawv kab lis kev cai thaum muaj xwm txheej tseem ceem thiab muaj koom txoos, xws li tuav Hmoob Tshiab Peb Caug thiab tuav kev sib tw kis laj loj.
- Kev Hloov Pauv: Thaum 2013, Minnesota Governor Mark Dayton tau tshaj tawm tias lub Tsib Hlis 14 yog Hmoob Asmesliskas/Meskas Hnub; ces lwm lob xeev tau ua raws li thiab. Hnub no ces yog los hwm keeb kwm Hmoob, kab lis kev cai, thiab kev tau pab Asmesliskas, qhia lub zej zog txog Hmoob, thiab ua kev zoo siab rau Hmoob kev peev xwm thiab txhua yam zoo Hmoob tau ua.
Tiv Thaiv / Tawm Tsam Kev Kawm (Hmong American Charter Schools, HCPA)
- System: Tsev kawm ntawv qhia lus Askiv nkaus xwb ua rau ntau tus Hmoob tso tseg kev kawm thaum 1990s, thiab tseem tsis muaj ntaub ntawv txog/pom Hmoob los sis Hmoob kab lis kev cai tsis muaj feem hauv tsev kawm ntawv. Hmoob ntshaw kom lawv hom lus thiab kab lis kev cai muaj feem qhia hauv tsev kawm ntawv.
- Kev Thiv Thaiv/Kev Tawm Tsam: Cov niam txiv thiab thawj coj Hmoob tau teeb tsa thiab tsim ntau lub tsev kawm ntawv Hmoob charter uas yuav los qhia Hmoob lus thiab kab lis kev cai, muaj xib fwb Hmoob, thiab muaj noj zaub mob Hmoob rau pluas su.
- Kev Hloov Pauv: Minnesota yog lub hauv paus muaj cov tsev kawm ntawv Hmoob charter ntau ntau, xws li Hope Community Academy, Hmong College Prep Academy, Noble Academy, thiab New Millennium, nrog rau cov chav siv lus Hmoob los qhia. Saint Paul Public Schools yog thawj lub koog tsev kawm ntawv hauv lub xeev MN uas tsim tau ib qho kev pab cuam qhia ob hom lus, Hmoob thiab Askis.
Cov Nom Tswv Hmoob (MinnPost, MPR, Pioneer Press)
- System: Cov nom tswv (Meskas) feem ntau tsis quav ntsej txog cov neeg Esxias, tshwj xeeb ces yog Hmoob, vim Hmoob tsis nkag siab thiab tsis koom nrog kev nom tswv.
- Kev Thiv Thaiv/Kev Tawm Tsam: Cov thawj coj Hmoob nkaj siab tias yog xav kom nom tswv Meskas hnov lawv lub suab, lawv yuav tsum zaum saum rooj sib tham nrog cov nom tswv. Ces cov thawj coj Hmoob thiaj li maj mam pib sib tw khiav ua nom tswv, pib nrog pawg thawj coj saib xyuas tsev kawm ntawv thiab chaw ua hauj lwm hauv lub xeev.
- Kev Hloov Pauv: Cov thawj coj Hmoob hauv nroog ntxaib tau kawm paub yuav ua li cas thiaj khiav tau kev pab cuam thiab kev sib tw khiav ua nom txwv hauv zej zog. Ntau tus nom tswv Hmoob thoob plaws hauv California, Minnesota, thiab Wisconsin tau raug xaiv los ua city council members, state representatives, state senators, thiab tseem tau ya mayors (Kaohly Her, Jay Xiong, Fue Lee, Samantha Vang, Nelsie Yang, etc.).
Cov Lus Nug Txog Kev Xav/ Kev Sib Tham
- Koj pom tias muaj kev sib txuas los sis cov qauv dab tsi rau plaub lub ntsiab lus/tswv yim no, thiab cov kev paub tam sim no ntawm cov Hmoob Asmesliskas?
- Koj xav tias Hmoob Hnub puas tseem ceeb? Vim li cas ho tseem ceeb? Vim li cas ho tsis tseem ceeb?
- Kev tsim cov tsev kawm ntawv Hmoob charter tau hloov pauv/cuam tshuam cov tsev kawm ntawv Meskas/pej xeem hauv lub nroog ntxaib li cas?
- Koj xav tias vim li cas ntau tus Hmoob ho khiav ua nom tswv/khoom ua nom tswv?
- Plaub lus ntsiab lus/tswv yim no tau cuam tshuam/hloov pauv li cas rau zej zog?
- Peb ua kev zoo siab los iss tib/thuam plaub lub ntsiab lus/tswv yim no li cas?
Saib Dua: Daim Pib Tawm
Hais kom cov tub ntxhais sau rau kab lus no kom meej/kom yog: “Zej zog Hmoob sib koom tes ua ke thiab siv _______ los tawm tsam __________, thiab tsim tau kev hloov los ntawm ______.”
Kev Pab Cov Tub Ntxhais Hais Ntau Hom Lus thiab Kawm Lus Askiv
- Muab cov kab lus pib los pab cov tub ntxhais teb nus lug:
- Kuv pom tias ____.
- Kuv ntseeg tias Hmoob Hnub tseem ceeb/ tsis tseem ceeb vim _____.
- Kuv xav tias tej zaum coob tus Hmoob nyiam khiav ua nom ua tswv vim _____.
- Peb ua kev zoo siab rau ___ vim ___./ Peb tib ___ vim ___.
Vocabulary and Definitions
- System: ib qho txheej txeem qhia tias yuav ua li cas vim yeej ua tseg li ntawd los thiaj ua hauj lwm zoo
- Kev peev xwm: muaj cuab kav sawv thiab peem kom dhau tej kev nyuaj/ sij haum nyuaj
- Tsev Kwv Tij: ib tsev neeg loj uas muaj sib txheeb los ntawm lub xeem thiab poj koob yawm txwv
- Kev hloov pauv: txoj kev uas hloov/ras ua yam tshiab
- Tus neeg ua nom tswv: ib tug neeg uas raug xaiv tsa los khiav hauj lwm hauv tsoom fwv thiab xaiv cai los rau lub nroog, lub xeev, los sis lub teb chaws
- Tus neeg ua lag luam: ib tug neeg uas pib thiab khiav nws lub lag luam/ hauj lwm los pab lwm tus daws teeb meem los sis tsim tej khoom/kev pab cuam rau neeg siv
Resource List
-
- River Crossing Paj Ntaub www.lchshistory.org/hmong-story-cloths
- Green Card Entrepreneur Voices – Bo Thao-Urabe zaj dab neeg story thiab yeeb yaj kiab video
- Ntaub ntawv txog Kob Tsov Rog Qab Rooj/ Kob Tsov Rog Zais, Chippewa Valley Museum-Hmong in Eau Claire Secret War, www.cvmuseum.com/explore/the-secret-war
- Meskas CIA, cov Hmoob thiab Kob Tsov Rog Qab Rooj/ Kob Tsov Rog Zais www.mnvietnam.org/story/the-cia-the-hmong-and-the-secret-war/index.html
- Tsev Kwv Tij (Clan System) https://geriatrics.stanford.edu/ethnomed/ethno-med/hmong/hmong-american/introduction/family.html
- Cov Nom Tswv Hmoob
- Pioneer Press www.twincities.com/1991/11/06/hmong-woman-elected-to-st-paul-school-board
- Tiv Thaiv Kev Kawm
- Hmong American Charter Schools https://docs.lib.purdue.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=1195&context=jsaaea
- Hmoob Hnub
- Pioneer Press www.twincities.com/2013/05/09/first-hmong-american-day-taking-place-sunday-at-community-center
- Tawm tsam rau Qub Tub Rog Hmoob cov Kev Pab Cuam
- Sahan Journal https://sahanjournal.com/immigration/minnesota-senate-legislature-hmong-war-veterans-bill
- Liberated Ethnic Studies Model Curriculum Values and Principles (7 Cs) https://drive.google.com/file/d/1cGOs7rsY9wT2qI-yIQh5dye8snRjGYxr/view
Unidad 3: Sanar y construir un futuro – Sanar y construir un futuro a través de la comunidad
Periodo de tiempo
- 1-3 períodos de clase
Materiales
- Poema: “Quizás el mundo termina aquí” de Joy Harjo
- Chromebooks
- Diapositivas
- Cuadernos
- Green Card Voices: Historias de inmigración de una escuela secundaria de Minneapolis –Ángel Santos historia
- Resaltador
- Pluma/Lápiz
- Papel para dibujar
- Marcadores
Conexiones con las 7 C’s de los estudios étnicos
- Cultivar: empatía, realización comunitaria, perpetuidad cultural, autoestima, autodeterminación y el bienestar holístico de todos los participantes, especialmente los pueblos indígenas y las personas de color.
- Conceptualizar: imaginar y construir nuevas posibilidades para la vida posimperial que promuevan narrativas colectivas de resistencia transformativa, la esperanza crítica y la sanación radical.
Instrucciones
Día 1 – Encender: Introducción/Calentamiento
Bienvenida, agenda, anuncios, objetivo de aprendizaje (diapositiva 1)
Fragmentar: La comunidad como fuente para sanar y construir el futuro (diapositiva 2)
a. Actividad de calentamiento
i. Leer juntos en la clase: “Quizás el mundo termina aquí” de Joy Harjo (fuente)
ii. Preguntas para la actividad “Conversar en parejas” después de leer:
- Alrededor de la mesa se reúnen personas, no solo una. Alrededor de la mesa, la gente puede ser hostil pero también alegre. ¿Por qué es necesaria la comunidad a pesar de los altibajos?
- ¿Qué es necesario para que la gente se reúna “alrededor de la mesa”?
b. Salud mental –La lección de hoy trata sobre la aplicación de las leyes de inmigración, las relaciones familiares, la seguridad comunitaria, sanar y las experiencias de miedo e incertidumbre. Algunos estudiantes pueden identificarse con estas experiencias de varias maneras, personalmente o intergeneracionalmente. Cuídense y participen de la forma que les resulte más cómoda y les brinde apoyo.
Fragmento
c. Comunidad vs. individualismo
i. Actividad: Muévase hacia un lado si…
- En un lado del aula, escribe en papel o en una pizarra: “Puedo hacer/resolver esto por mi cuenta”.
- Al otro lado del aula: “Esto se puede hacer/resolver con un grupo de personas”.
- Lea a los estudiantes los diferentes escenarios y pídales que se pongan al lado con el que estén de acuerdo.
a. “Te cuesta entender tus deberes.”
b. “Ves mucha basura en la calle cerca de tu casa.”
c. “Tu ciudad queda destruida por un desastre natural como un tornado o una inundación.”
d. “Las reservas de alimentos de su comunidad se están agotando.”
e. “El parque de tu barrio ha sido vandalizado.”
- ¿Todas las situaciones de tu vida deben ser manejadas por ti solo? ¿Cuándo es útil involucrar a otros?
a. En muchos sentidos, el trabajo comunitario o colectivo es más fácil y mejor para nosotros a nivel mental, emocional y físico.
ii. Diapositiva 3: “Muchos países de Centroamérica y Sudamérica dependen de la comunidad para salir adelante. ¡Es muy común que los hogares sean multigeneracionales y honren a quienes nos precedieron!”
d. Las comunidades y la inmigración como una manera de construir un futuro (diapositiva 4)
i. Una de varias razones para emigrar es el sueño de una vida mejor. (Salto de texto, nuevo párrafo/línea). ¿Qué sucede si ese sueño es amenazado? ¿Qué se puede hacer?
- Pida a los estudiantes que compartan sus ideas en voz alta; elija a 3 personas.
a. Evite presionar a los estudiantes para que revelen o sientan la necesidad de atender a los temas personales.
b. Prioriza la seguridad emocional
c. Mantenga en cuenta que quizás los estudiantes no estén preparados para aprender, hablar o participar sobre el tema de Metro Surge, ya que podría resultarles perturbador.
ii. Diapositiva 5: Minitarea durante la lección
- Anima a que los estudiantes lean o escuchen una historia sobre este artículo de MPR de los inmigrantes durante Metro Surge, la ocupación federal de agentes del DHS en Minneapolis.
- Los estudiantes responden en sus cuadernos:
a. ¿Por qué (incluye el nombre de la persona cuya historia escuchó) se mudó a los Estados Unidos?
b. ¿Cuál fue su experiencia en los Estados Unidos durante este período del Metro Surge?
c. ¿De qué manera DHS y ICE amenazaron sus derechos a la “vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad”, tal como se promete en la Declaración de Independencia?
iii. Pida a los estudiantes que compartan sus ideas en voz alta; elija a 3 personas.
e. Diapositiva 6: Amenazas para nuestro futuro: Minneapolis durante Metro Surge
i.
- Minneapolis se unió: los manifestantes (fuente)
a.
- Diapositiva 7: Minneapolis se unió: los organizadores
a.
- Diapositiva 8: Minneapolis se unió: los observadores del ICE
a.
- Diapositiva 9: La comunidad como una manera de proteger el futuro
a. La manera en que los habitantes de Minnesota se unieron para ayudar a sus vecinos demuestra que la gente está dispuesta a unirse para creer en un futuro juntos, sin importar su origen.
b. Finalmente, quienes lideraban estos movimientos muchas veces eran mujeres, madres y personas LGBTQ+ que organizaban colectas de ayuda mutua para cubrir gastos como el alquiler, la comida, el transporte y otras necesidades.
i. En muchas culturas latinoamericanas, son las mujeres quienes se ocupan de sus familias y sacrifican gran parte de su vida social y emocional por sus familias.
f. Diapositiva 10: Hope-Esperanza
i. “ Hope” significa esperanza en español.
- Mira un vídeo sobre cómo decirlo: https://www.youtube.com/watch?v=YIFVG-PNK9o
- La esperanza suele considerarse un valor cultural, ya que muchos latinos en Estados Unidos tienen una conexión con la inmigración latinoamericana o el desplazamiento de tierras indígenas.
- Por eso es importante conocer las historias sobre el origen familiar que se transmiten a través de la cultura, las tradiciones, el arte y más.
a. Pregunta para los estudiantes: ¿Hay una manera de honrar los momentos difíciles? ¿Es mejor hacerlo a solas o en comunidad?
- Profundizar más (sugerido) y considere hablar sobre las tradiciones de la comunidad afro-latino, los enfoques indígenas del cuidado colectivo y el reconocimiento de las diferencias en las prácticas de sanar prácticas comunitarias a través de este enlace:
a.
b.
https://www.safeaustin.org/healing-practices-and-traditions-from-across-the-african-diaspora
Día 2 – Masticar: Instrucciones para el tiempo de trabajar en clase
- Elige un compañero.
- Lee la historia de Ángel Santos (imprímala).
- Anota la historia de Ángel.
a. Rodea con un círculo las palabras que no conozcas.
b. Resalte las secciones donde Ángel comparte su relación con su familia.
c. Subraya las secciones donde Ángel describe la aceptación (de los demás o de sí mismo).
d. Marca con una estrella las secciones que muestran sueños para el futuro.
ii. Diapositiva 11: ¡Añade un par a tu pareja!
- Compartan sus anotaciones y comenten juntos en las preguntas de reflexión.
- Preguntas para la discusión en pareja (grabar o caminar por el aula )
a. Elige una anotación que te haya llamado la atención: ¿por qué te impactó?
b. ¿Qué o quién ayudó a Ángel cuando se mudó a los Estados Unidos?
c. ¿Por qué le resultó difícil a Ángel mudarse a los Estados Unidos?
d. ¿Quién ayudó a Ángel a superar sus momentos difíciles?
e. Ángel menciona sus relaciones familiares complicadas. ¿Por qué son importantes las relaciones, a pesar de ser complicadas? ¿Cómo impactaron la vida de Ángel?
f. ¿De qué maneras Ángel demuestra sanar?
g. ¿Cómo se protegen las comunidades unas a otras?
h. ¿Qué significa para Ángel pertenecer? ¿Y para ti?
g. Día 3 – Actividad “Invitar a otros a nuestra mesa” (diapositiva 12)
Esta actividad puede requerir que este día sea de planificación y otro para la ejecución.
- Piensa en el poema que leímos al principio de la clase. Ahora, piensa en qué invitados tendrías en tu mesa.
a. Los estudiantes deben planear algo que permita centrar la atención en la comunidad y la alegría (esto se parece a una actividad + diálogo) → “integrar la alegría en una actividad mientras se participa en un diálogo a través de preguntas diseñadas para despertar sentimientos de pertenecer e inspiración”.
- Los alumnos se instalarán en una mesa en un área común durante la hora programada, listos con su actividad y diálogo. Se anima a los profesores a invitar al personal y a sus clases a venir a interactuar con los alumnos en sus mesas.
- Cada mesa debe mostrar:
i. Invitación e inclusión: ¿su mesa está abierta a todos?
ii. Apoyar a la comunidad: ¿estás creando comunidad y te sientes parte de ella?
iii. Construir un futuro: ¿cómo inspira tu mesa a otros a crear un futuro para todos?
- Ejemplos:
a. Juntar imágenes que inspiran buena salud mental, mientras hablan de recursos de la salud mental o sugerencias que fomentan la introspección de la vulnerabilidad.
b. Escribe en tu diario y comparte con tu compañero de mesa lo que sientas cómodo compartiendo.
c. Compartir una comida y proponer temas que animan a la conversación.
d. Interpretando preguntas que animan a la conversación entre ellos.
e. Jugar al ajedrez o a las cartas: hablar de la competencia amistosa y de lo que significa perder.
f. ¡Inspírate del poema! + ¡Muchísimos más!
Revisar: Discusión en grupo grande (tanto para el día de planificación como el de ejecución)
- ¿Cómo representa tu mesa un futuro que deseas?
- ¿Cómo es construir para ese futuro?
Apoyo multilingüe para estudiantes de inglés (ELL, por sus siglas en inglés)
- Proporcionar frases en inglés para ayudar a los estudiantes a participar en las discusiones con toda la clase y en grupos pequeños.
- Activar los subtítulos en los vídeos (en inglés y/o en el idioma materno).
- Permitir que los estudiantes reflexionen sobre sus respuestas escribiendo primero en su lengua materna, antes de que el profesor haga las preguntas durante la clase (fragmentos), y mientras comparten anotaciones y preguntas de reflexión con un compañero.
- Permitir que los estudiantes lean la historia de Ángel en su idioma materno.
- Permitir que los estudiantes hagan anotaciones en su idioma materno.
Vocabulario y definiciones
- Comunidad: Un sentimiento de pertenecer dentro de un grupo debido a intereses, actitudes o metas compartidas.
- Colectivo: Personas o entidades que se unen voluntariamente con un propósito común
- Individualismo: Una perspectiva que pone atención a la independencia y la libertad de acción de los individuos por encima de los intereses colectivos.
- Construir el futuro: Una perspectiva que mira hacia un futuro sostenible y resiliente y que centra el bienestar de la comunidad colectiva.
Lista de recursos
- Coco clip www.youtube.com/watch?v=0TYbf1pw1g8
- Encanto clip www.youtube.com/watch?v=Yp5nPGWWMh4
- “Quizás el mundo termina aquí” https://www.poetryfoundation.org/poems/49622/perhaps-the-world-ends-here
- “Minnesota demostró que MAGA estaba equivocado” www.theatlantic.com/ideas/2026/01/the-neighbors-defending-minnesota-from-ice/685769
- Valores y principios del modelo currículo de los estudios étnicos liberados (7 C’s) https://drive.google.com/file/d/1cGOs7rsY9wT2qI-yIQh5dye8snRjGYxr/view
Unidad 3: Sanar y construir un futuro: Sanar y construir un futuro mediante la comunidad.
Periodo de tiempo
- 1-2 períodos de clase
Materiales
- Green Card Voices: Historias de inmigración de una escuela secundaria de Minneapolis la historia de Ángel Santos
- Poema: “Quizás el mundo termina aquí” de Joy Harjo
- Diapositivas
Conexiones a las 7 C’s de los estudios étnicos
- Conectar: movimientos de resistencia a nivel local y global, históricamente y hoy.
- Desafío: un aprendizaje que interrumpe el daño, perturba las narrativas dominantes y promueve la justicia, hacia la acción, la organización, la abogacía y la sanación.
Instrucciones
Día 1 – Encender: Introducción/Calentamiento
Bienvenida, agenda, anuncios, objetivo de aprendizaje (diapositiva 1)
a. Pregunta de calentamiento: ¿Cuándo fue la última vez que usted y su familia o sus amigos se sentaron alrededor de una mesa? Describa lo que hicieron, comieron, de qué hablaron o compartieron, etc.
i. ¡Escribe en un cuaderno! (2-3 minutos)
ii. Habla con un compañero y comparte tu experiencia (2-4 minutos).
iii. Compártelo con la clase; elige a algunos estudiantes para compartir (2-3 minutos).
b. Salud mental –La lección de hoy trata de la aplicación de las leyes de inmigración, las relaciones familiares, la seguridad comunitaria, poder sanar y las experiencias de miedo e incertidumbre. Algunos estudiantes pueden identificarse con estas experiencias de manera personal o intergeneracional, y de diferentes maneras. Por favor, cuídense y participen de la forma que les resulte más cómoda y apoyada.
Fragmentar: La comunidad como fuente de sanar y construir un futuro (diapositiva 2)
c. Actividad de calentamiento
i. Lee en la clase: “Quizás el mundo termina aquí” de Joy Harjo (fuente)
ii. Preguntas para “Conversar en parejas” después de leer:
1. Alrededor de la mesa se reúnen personas, no una sola. Alrededor de la “mesa”, la gente puede ser hostil, pero también alegre. ¿Por qué la comunidad es necesaria a pesar de los altibajos?
2. ¿Qué es necesario para que la gente se reúna “alrededor de la mesa”?
d. Comunidad vs. individualismo
i. Diapositiva 3: Comunidad vs. individualismo
1. Actividad: Muévase hacia un lado si…
a. En un lado del aula, escribe en un papel o en una pizarra: “Puedo hacer/resolver esto por mi cuenta”.
b. Al otro lado del aula, “Esto se puede hacer/resolver con un grupo de personas”.
c. Lea a los estudiantes los diferentes escenarios y pídeles que se inclinen hacia el lado con el que estén de acuerdo.
i. “Te cuesta entender tus deberes.”
ii. Ves mucha basura en la calle cerca de tu casa.
iii. “Tu ciudad queda destruida por un desastre natural como un tornado o una inundación.
iv. “Las reservas de alimentos de su comunidad se están agotando.”
v. “El parque de tu barrio ha sido vandalizado.”
d. ¿ Todas las situaciones de tu vida deben ser manejadas por ti solo? ¿Cuándo es útil involucrar a otros?
e. En muchos sentidos, el trabajo comunitario o colectivo es más fácil y mejor para nosotros a nivel mental, emocional y físico.
ii. Diapositiva 4: Muchos países de Centroamérica y Sudamérica dependen de la comunidad para salir adelante. Es muy común que los hogares sean multigeneracionales y honren a quienes nos precedieron.
e. Las comunidades y la inmigración como una manera de construir un futuro (diapositiva 4)
i. Diapositiva 5: Una de las varias razones para emigrar es el sueño de una vida mejor. (Salto de texto, nuevo párrafo/línea). ¿Qué ocurre si ese sueño se ve amenazado? ¿Qué puedes hacer?
- Pida a los estudiantes que compartan sus ideas en voz alta; elija a tres personas.
a. Evite presionar a los estudiantes para que revelen o sientan la necesidad de abordar temas personales.
b. Priorizar la seguridad emocional.
c. Mantener en cuenta que los estudiantes quizás no estarán listos para aprender, hablar o participar acerca del tema de Metro Surge, ya que podría resultarles perturbador.
ii. Diapositiva 6: Amenazas a nuestro futuro: Minneapolis durante Metro Surge
iii.
- Minneapolis se unió: los manifestantes (fuente)
a. - Diapositiva 7: Minneapolis se unió: los organizadores
a. - Diapositiva 8: Minneapolis se unió: los observadores de ICE
a. - Diapositiva 9: La comunidad como una manera de proteger el futuro. La manera en que los habitantes de Minnesota se unieron para ayudar a sus vecinos demuestra que la gente está dispuesta a unirse para creer en un futuro juntos, sin importar su origen.
a.
f. Instrucciones para el tiempo de trabajar en la clase
- Elige un compañero.
- Lee la historia de Ángel Santos (imprimirla).
- Anota la historia de Ángel.
a. Rodea con un círculo las palabras que no conozca.
b. Resalte las secciones en donde Ángel menciona su relación con su familia.
c. Subraya las secciones en donde Ángel describe la aceptación (de los demás o de sí mismo).
d. Marca con una estrella las secciones que muestran los sueños para el futuro.
Día 2 – Masticar: ¡Añade un par a tu pareja! (diapositiva 10)
- Comparta sus anotaciones y comente acerca de las preguntas de reflexión.
- Preguntas para discusión en pareja (grabar o recorrer el aula durante este proceso)
e. Elige una anotación que te haya llamado la atención: ¿por qué te impactó
f. ¿Qué o quién ayudó a Ángel cuando se mudó a los Estados Unidos
g. ¿Por qué le resultó difícil a Ángel mudarse a Estados Unidos?
h. Ángel menciona sus relaciones complicadas con su familia. ¿Por qué las relaciones, a pesar de ser complicadas, son importantes para la gente? ¿Cómo impactaron la vida de Ángel?
i. ¿De qué maneras demuestra Ángel sanar?
ii. Diapositiva 11: Actividad de dibujar
1. ¡Saca una hoja de papel y el poema del principio de la clase!
2. Elige un fragmento del poema que te haya llamado la atención.
3. Dibuja tu mesa y a ti mismo.
4. Tu mesa debería mostrarme:
a. ¿Quién está allí?
b. ¿Qué estás haciendo en/con la mesa?
c. Escribe al final de la página el fragmento del poema que elegiste.
Revisar: Discusión en grupo grande (o se puede ampliar, si el tiempo lo permite) (diapositiva 12)
- ¿Cómo representa tu mesa un futuro que deseas?
- ¿Cómo construyes ese futuro?
Lista de recursos
- Coco clip www.youtube.com/watch?v=0TYbf1pw1g8
- Encanto clip www.youtube.com/watch?v=Yp5nPGWWMh4
- “Quizás el mundo termina aquí” www.poetryfoundation.org/poems/49622/perhaps-the-world-ends-here
- “Minnesota demostró que MAGA estaba equivocado” www.theatlantic.com/ideas/2026/01/the-neighbors-defending-minnesota-from-ice/685769
- Modelo de estudios étnicos liberados Valores y principios del currículo (7 C) https://drive.google.com/file/d/1cGOs7rsY9wT2qI-yIQh5dye8snRjGYxr/view
Unit 2: Resistance and Resilience: El arte como herramienta de resistencia.
Periodo de tiempo
- 1-2 períodos de clase
Materiales
- Green Card Voices– La historia de Darío Meija
- Diapositivas
Conexiones con las 7 C’s de los estudios étnicos
- Centro: Centrándonos en el conocimiento de la comunidad, los ancianos, las familias y las experiencias vividas.
- Conectar: Aprender sobre los movimientos de resistencia de los mexicanos y los latinos a nivel local y global, del pasado y de hoy.
Instrucción
Día 1 – Encender: Introducción/Calentamiento
Bienvenida, agenda, anuncios, objetivo de aprendizaje (diapositiva 1)
a. Pregunta de calentamiento: ¿Cuándo fue una ocasión en que superaste un miedo o una dificultad?
-
- ¡Escribe en un cuaderno! (2-3 minutos)
- Habla con un compañero y comparte tu experiencia (2-4 minutos).
- Compártelo con la clase; elige a algunos estudiantes para que compartan sus experiencias (2-3 minutos).
b. Salud mental: La lección de hoy trata del racismo y las experiencias de exclusión dentro de las comunidades latinas. Algunos se sentirán identificados con estas experiencias de diferentes maneras. Por favor, cuídense y participen de maneras que les resulten cómodas y respetuosas.
Fragmentar: Resistencia y resiliencia: los latinos NO son un monolito
c. Vocabulario (diapositiva 2)
i. Vocabulario: Pensamiento monolítico (diapositiva 2)(fuente)
-
-
-
- “la tendencia a ver las culturas, las experiencias y las personas desde una única perspectiva”
- Muchas veces, la gente cree que todas las personas latinos/latinas/Latinx comparten la misma cultura, experiencias, tradiciones o creencias. ¡Pero de un país a otro, e incluso dentro de un mismo país, las personas latinos/latinas/latinx son muy diferentes!
-
-
d. Ejemplo: ¡Los latinos/as/x no son un grupo monolítico ni dentro del mismo país!
i. Diapositiva 3: Afro-latinos: personas con descendientes de África (fuente)
-
-
- Mirar: https://www.youtube.com/watch?v=1XmfL62xozI
- Mientras los estudiantes observan, pídales que piensen y respondan: ¿Qué es algo que la gente mexicana negra quiere que sepan los mexicanos que no son negros?
- Escoja dos estudiantes para responder y compartir con la clase.
-
ii. Diapositiva 4: Pueblos indígenas: pueblos originarios de la tierra antes de la colonización europea.
-
-
- Mirar: https://www.youtube.com/watch?v=tQ9Uwq5kXY8
- Mientras los estudiantes observan, pídeles que piensen y respondan: ¿Qué es algo por lo que los pueblos indígenas de México están luchando?
- Escoja a dos estudiantes para responder en voz alta con la clase.
-
iii. Puerto Rico es técnicamente un territorio estadounidense, pero su rica historia cultural lo distingue del resto de los Estados Unidos.
-
-
- Pregunta para los estudiantes: Hagamos una lista de cosas que se les vienen a la mente cuando piensan en Puerto Rico. (Pídeles que digan sus respuestas en voz alta y escribe la lista en la pizarra; es probable que Bad Bunny aparezca en la lista).
- Puede que corran muchos rumores sobre estas ideas, pero durante muchos años, Puerto Rico ha querido independizarse de Estados Unidos desde principios del siglo XX.
- Hoy en día, incluso personas como Bad Bunny están llamando la atención sobre los problemas persistentes que enfrenta Puerto Rico, como los desastres ambientales por el cambio climático y las desigualdades económicas y sociales que sus habitantes enfrentan, a pesar de ser parte de los “excepcionales” Estados Unidos.
a. Toca la canción de Bad Bunny“El Apagón – Aquí Vive Gente.” (Advertencia: Contiene palabrotas en español y posiblemente bailes explícitos. Vea qué escenas son más apropiadas para los estudiantes antes de proyectarlas).
-
iv. Diapositiva 5: El arte como forma de resistencia y resiliencia
1. En toda Latinoamérica existen diferentes movimientos de resistencia y resiliencia.
a. Pregunta para los estudiantes: ¿Cómo usó Bad Bunny el arte para llamar la atención sobre lo que sucede en Puerto Rico? (Esta podría ser una actividad de cierre, puede continuar con la siguiente parte mañana).
2. ¡Baile, música, vestuario, artes culinarias y mucho más!
3. (images cannot be uploaded)
v. Resumen: ¡Los latinos/as/x no son un grupo monolítico, ni dentro del mismo país!
-
- Incluso dentro de México, la gente viene de diversos orígenes raciales y culturales. (Salto de texto, nuevo párrafo/línea). ¡Ahora imagínese que ampliamos este mapa miles de kilómetros! (Incluir un mapa de Centroamérica, Sudamérica y las islas del Caribe).
Día 2 – Reflexiones: Resistencia y resiliencia en nuestras identidades e interseccionalidad (diapositiva 6)
e. Instrucciones para el tiempo de trabajo en clase
i. “Entonces, ¿qué ocurre cuando tienes muchas identidades? ¿Qué hacemos para honrar a todas?” (diapositiva 6, imagen fija)
f. Diapositiva 7: Parte 1: Elija un compañero
i. Lee el cuento de Darío Meija (imprímalo).
ii. Anota la historia de Darío.
-
-
-
- Rodea con un círculo las palabras que no conozcas.
- Resaltar las secciones en que Darío comparte partes de su historia que fueron difíciles o complicadas para él o su familia.
- Subraya las secciones en que Darío comparte partes de su historia que honran sus identidades o le brindan alegría.
- Marca con una estrella las secciones que muestran identidades (género, cultura, idioma, raza, etc.).
-
-
g. Diapositiva 8: Parte 2: ¡Añade un par a tu pareja!
i. Compartan sus anotaciones y conversen sobre las preguntas de reflexión.
ii. Preguntas para la discusión en pareja (grabar o caminar por el aula)
-
-
- Elige una anotación que te llama la atención: ¿por qué te impactó?
- ¿De qué maneras encuentra Darío alegría en su identidad ecuatoriana?
- ¿Cómo influye la identidad cultural y racial de Darío en su trabajo?
- ¿Por qué Darío comparte su historia?
- ¿De qué maneras demuestra Darío su resiliencia?
-
Revisar: Discusión en grupo grande (puede ampliarse si el tiempo lo permite) (diapositiva 9)
iii. ¿Cómo se manifiestan la resistencia y la resiliencia?
Lista de recursos
- Recursos contextuales para profundizar en el aprendizaje sobre temas de colonización en Latinoamérica. https://latino.si.edu/learn/latino-history-and-culture/latino-history/early-latino-history https://timemaps.com/civilizations/latin-america-the-colonial-era/
- Recursos contextuales para profundizar en el aprendizaje sobre el sistema de castas español. www.indigenousmexico.org/articles/understanding-the-mexican-casta-system-a-historical-and-cultural-perspective
- Recursos contextuales para profundizar en el aprendizaje sobre el racismo contra las personas negras en Latinoamérica. https://bookshop.org/p/books/racial-innocence-unmasking-latino-anti-black-bias-and-the-struggle-for-equality-tanya-kater-hern-ndez/8232518903b7c4be?ean=9780807020135&next=t&,https://www.abfe.org/blog/confronting-colorism-and-anti-blackness-latinx-community
- Recursos contextuales sobre la invisibilización de los pueblos indígenas en América Latina. www.oah.org/process/arena-indigenous-caribbean www.researchgate.net/publication/393269447_Latin_American_Mestizaje_A_Tool_to_Erase_the_Indigenous
- “La diversidad importa: Desmantelando el pensamiento monolítico para crear un entorno laboral inclusivo” www.culture-principles.com/diversity-matters-dismantling-monolithic-thinking-to-create-an-inclusive-work-environment
- “Resistencia Afroamericana: La Historia de Yanga” www.youtube.com/watch?v=FIqLzOtzFp4
- Formación en capoeira, un arte marcial/danza brasileña. www.upr.org/arts-and-culture/2016-08-30/roots-of-brazil-the-martial-art-form-capoeira-is-preserving-history-and-tradition
- Más aprendizaje para el topo https://laroussecocina.mx/palabra/mole www.gob.mx/inpi/articulos/conoce-la-maravillosa-historia-del-mole
- “Colombia: Lo mejor de la música local que refleja la cultura y la tradición del país sudamericano” www.latinpost.com/articles/154478/20220315/colombia-top-local-music-reflects-south-american-culture-tradition.htm
- Valores y principios del modelo curricular de estudios étnicos liberados (7 C’s) https://drive.google.com/file/d/1cGOs7rsY9wT2qI-yIQh5dye8snRjGYxr/view
Unidad 1 Identidad y lenguaje: La identidad a través de los cuentos
Periodo de tiempo
- 1-2 períodos de clase
Materiales
- Green Card Youth Voices: Historias de inmigración de una escuela secundaria de Minneapolis– Alexandra Irrazábal historia y video
- Diapositivas
Conexiones con las siete C’s de los Estudios étnicos
- Cultivar: aprender cómo la historia mexicana y latina, la gente y el idioma brindan oportunidades para la afirmación de la identidad y para poder sanar.
- Celebrar: utilizando contrahistorias mexicanas y latinas y narrativas comunitarias a través de la narración de cuentos.
Día 1 – Encender: Introducción/Calentamiento
Bienvenida, agenda, anuncios, objetivo de aprendizaje (diapositiva 1)
a. Pregunta de calentamiento: ¿Cuándo fue la última vez que te contaron un cuento? ¿De qué se trataba el cuento?
i. ¡Escribe en un cuaderno! (2-3 minutos)
ii. Habla con un compañero de clase y comparte su experiencia (2-4 minutos).
iii. Compártelo con la clase; elige a unos estudiantes para compartir (2-3 minutos).
Fragmentar: Entendiendo las historias
b. Las historias como una manera de autoconocimiento y del mundo que nos rodea (diapositiva 2)
i. “Conocer el pasado es conocer el presente. Conocer el presente es conocerse a uno mismo.” —Jason Reynolds + Ibram X. Kendi (Sellado)
ii. Aviso/descargo de responsabilidad sobre salud mental: La lección de hoy trata del tema de migración, dificultades, identidad y experiencias de comunidades no dominantes. Algunos estudiantes pueden identificarse con estas experiencias de maneras distintas. Por favor, cuídense y participen de la manera en que se sientan más cómodos.
c. Vocabulario + ejemplos de cuentos (diapositiva 3)
i. Vocabulario: Cuentos
- ¿Cuál es su definición de un cuento? ¡Escríbela! (2 minutos para pensar y escribir).
- Definición: relato de acontecimientos pasados en la vida de alguien o en la evolución de algo.
a. ¿Coincide tu definición con la que está en la pizarra?
Pide a algunos alumnos que compartan su opinión.
- Vamos a crear una definición juntos. (Busquen puntos comunes entre las definiciones para llegar a una definición como grupo; úsela para sus apuntes, si los toman).
ii. Vocabulario: Narración oral (diapositiva 4, el mismo encabezado que “b”)
- Recopilación y estudio de información histórica mediante grabaciones de audio de entrevistas con personas que tienen conocimiento personal de los eventos del pasado.
a. ¿Qué crees que hace esto diferente de los cuentos por escrito? (Pide a los alumnos que compartan con un compañero, luego recorre el aula pidiendo a los grupos que compartan contigo). Regresa al frente de la clase y comparte lo que escuchaste y cualquier comentario adicional. También es un buen momento para compartir algo que haya dicho un alumno más tímido o callado y felicitarlo.
d. Manteniendo vivas las historias y el lenguaje: Dichos (fuente 1, fuente 2, fuente 3) y corridos (slide 5)
i. Se han utilizado los dichos por siglos en las comunidades mexicanas y latinas.
- Proporcionan una forma de expresión o consejos para todo tipo de situaciones.
- Ejemplo: “El que se lo guarda para el rato, se lo come el gato.” → se traduce como: “Si lo guardas para más tarde, no hay garantía de que esté allí.”
- Pida que los alumnos digan en voz alta “dichos” que usan en sus familias (que no aparecen en la diapositiva).
a. Si el tiempo lo permite, investiguen algunos dichos o refranes comunes y colócalos en el aula. Los estudiantes pueden hacer un recorrido por la galería, anotando algunos dichos o refranes que sus familias podrían usar. Creen una gráfica en un organizador gráfico o modelar dibujar uno para que los estudiantes incluyan un dicho que hayan escuchado, uno que no hayan visto y uno que les haya parecido interesante.
ii. Diapositiva 5: evidencia de estudio (fuente 1) (Pedir al alumno que lea en voz alta)
- El intercambio de historias y cuentos, dichos y consejos es una experiencia común entre las familias mexicanas y también en las familias mexicanas que inmigraron a los Estados Unidos. Además de ser una oportunidad para disfrutar y entretenerse, la narración de historias familiares y cuentos folclóricos fortalece los lazos familiares, comparte valores culturales y contribuye a la construcción de la identidad. El intercambio de relatos, en particular los de la pobreza y la lucha, se asocia con la resiliencia y el empoderamiento, y sirve de apoyo a los padres en sus interacciones con la escuela y para abogar por los derechos de sus hijos (Delgado-Gaitan, 2005)
iii. Diapositiva 6: Definición de corridos
- Una balada al estilo tradicional mexicano, cuyas letras suelen narrar un evento histórico.
a. Pregunte a los estudiantes: ¿Se les ocurre alguna canción que tenga significado para ustedes o que resuene con cómo se sienten o piensan?
i. Pida a los estudiantes que compartan sus ideas. - Diapositiva 7: Los corridos se han utilizado desde la Revolución Mexicana y han adquirido popularidad de nuevo durante la colonización de lo que es ahora la frontera entre México y Estados Unidos (fuente 1) y de territorios adicionales del sur de Estados Unidos.
- Los corridos eran en su mayoría un género dominado por hombres, pero las mujeres han creado subgéneros propios, como los corridos coquetos.
a. Para profundizar más o dedicarle más tiempo: escucha la música de Belinda en “300 Noches” o “Cactus”, o incluso “X Ti” de Eydrey (ambas cantantes hablan sobre las perspectivas de las mujeres en las relaciones personales, el género y los temas feministas).
iv. Diapositiva 8: Corridos populares de antes y de ahora
- La leyenda y la vida de Gregorio Cortés, quien luchó valientemente contra los Texas Rangers estadounidenses por la independencia de México y del pueblo mexicano. (Fuente para escuchar)
- Slide 9: “La Jaula de Oro” by Los Tigres del Norte (Fuente al video)
a. Explica que el sueño “americano” no es lo que parece, y que uno termina sintiéndose cada vez más aislado de su cultura y su gente mientras vive en Estados Unidos.
e. Revisión: “Conocer el pasado es conocer el presente. Conocer el presente es conocerse a uno mismo.” (diapositiva 10)
i. Los países de Latinoamérica y personas de todas las identidades, orígenes y perspectivas han estado contando sus historias durante siglos por medio de los dichos, consejos, corridos y más.
ii. A veces, estas historias nos muestran dificultades, pero también pueden mostrarnos resiliencia.
iii. Como dice un dicho: “No hay mal que por bien no venga” → “Algo bueno puede resultar de las cosas malas/duras/difíciles.”
iv. Para finalizar: ¿Qué fue lo que más le impactó hoy? (Puede hacer una actividad de cierre, compartir en pareja o una discusión grupal).
Día 2 – Reflexiones: ¿Cómo pueden las historias enseñarnos sobre nosotros mismos y el mundo que nos rodea? (diapositiva 11)
f. Revisar los conceptos de ayer: “Conocer el pasado es conocer el presente. Conocer el presente es conocerse a uno mismo”.
i. Los países de Latinoamérica y las personas de todas las identidades, orígenes y perspectivas han estado contando sus historias durante los siglos por medio de dichos, consejos, corridos y más.
ii. A veces, estas historias nos muestran dificultades, pero también pueden mostrarnos resiliencia.
iii. Como dice un dicho: “No hay mal que por bien no venga” → “Good can always come out of bad/hard/difficult things.”
iv. Calentamiento: ¿Qué historias compartiste con tu familia o amigos entre ayer y hoy?
g. Tiempo de trabajo en clase: instrucciones para los estudiantes > “Hoy aprenderán un cuento de una niña y la perspectiva y las historias que ella carga.”
i. Lee a solas y anota la historia de Alexandra Irrazabal en GCV.
ii. Rodea con un círculo las palabras que no conozcas.
iii. Subraya las frases que dicen quién es Alexandra: qué le gusta y sus cosas favoritas.
iv. Subraya las palabras o frases que describen el mundo que rodea a Alexandra.
Revisar: Con un compañero, comparta sus anotaciones y trabaje juntos en las preguntas de reflexión.
v. Preguntas para la discusión en pareja (grabar o caminar por el aula durante este proceso)
1. Describe a Alexandra o el mundo que ella experimentó mientras lees su historia.
2. ¿Qué tienen en común todas las formas de narración actuales?
3. ¿De qué manera se diferencian todas las distintas formas de narración?
4. ¿Por qué es importante escuchar historias o perspectivas del mundo como la de Alexandra?
5. ¿Qué pueden aprender las personas al escuchar varias formas de narración de historias?
Tarea Opcional:
- Asignar a los estudiantes la tarea de grabar una historia oral y tomar apuntes mientras se narra el cuento.
i. El cuento trata del primer encuentro con sus padres o tutores. Los estudiantes entrevistarán a los padres o tutores sobre ese primer encuentro (nacimiento, adopción, etc.).
a. Preguntas:
i. ¿Cómo fue el período antes del encuentro?
ii. ¿Cómo estaba el clima?
iii. ¿Cómo te sentías?
iv. ¿Cómo era yo?
v. ¡Y más! Existen muchas preguntas para profundizar en la comprensión, y estas pueden ser específicas del curso, del contexto o incluso de la comunidad escolar.
Lista de recursos
- “Dichos, Pepitas de Sabiduría” www.texasstandard.org/stories/dichos-nuggets-of-wisdom
- “Dichos y Refranes: Un dicho para cada ocasión” www.mexperience.com/un-dicho-para-cada-ocasión
- “25 refranes mexicanos que necesitas en tu vida” www.poliglota.org/post/refranes-mexicanos
- “La narración de cuentos en los hogares mexicanos: conexiones entre las prácticas orales y la alfabetización” https://pmc.ncbi.nlm.nih.gov/articles/PMC3614910
- “El Corrido: Una balada cultural de la experiencia mexicoamericana” www.tshaonline.org/handbook/entries/corridos
- “Américo Paredes, un héroe mexicano-americano” www.marfapublicradio.org/podcast/rambling-boy/2013-04-29/americo-paredes-a-mexican-american-hero
- “La Jaula de Oro” – Los Tigres del Norte https://www.youtube.com/watch?v=0jeBzqS_6WE
- Valores y principios del modelo currículo de los estudios étnicos liberados (7 C’s) https://drive.google.com/file/d/1cGOs7rsY9wT2qI-yIQh5dye8snRjGYxr/view